adormir
Flexió verbal »(Del llatí addŏrmīre, dormir.)
- v. tr. Donar, fer o provocar sòn: La cançó de breçol adorm al chiquet.
- refl. Escomençar a dormir-se: S’adormí a la matinada.
- Fer insensible un membre o part del cos en anestèsia per a operar-lo, anestesiar: M’adormiren la boca per a traure’m el quixal.
- fig. Entretindre’s i tardar massa en l’eixecució d’una cosa: No t’adorgues en els preparatius i escomença ya.
- fig. Fer-se insensible una part del cos degut a una deficiència de rec sanguíneu produïda, generalment, per una mala postura: D’estar assentat en terra se m’ha adormit una cama.
- fig. Calmar, esbalair, oblidar un fet, un sentiment: Durant la dictadura algunes reivindicacions s’adormiren. Alguns pobles tenen adormida la consciència nacional.