Bàrbera
(Del nom propi llatí Barbara.)
observacions/documentació: "Sobre lo feit de les monges de Santa Barbera, acorda lo consell que...”. “Item mes, que a les monges de santa Barbera sia donada una campana chiqua que pes un quintar”. Anònim. Llibre d’Actes del Consell i Jurats de la Vila d’Alzira. 1395. “...per adobar lo pla e l’abeurador prop Senta Barbera, qui afollave lo Cami Real, .VIII. sous”. Llibre de Consells. 1405. “...quan tu te tindras ab senta Caterina, filla de rey bella, ab santa Agnes, ab santa Barbera, etc.”. Sant Vicent Ferrer. Sermons. 1410. “Dimecres a .IIII. de deembre, dia de sancta Barbera, en lo dit any, fonch muntat lo Micalet al campanar”. Melcior Miralles. Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim. 1435. “Testimonis a la ferma del dit Vicent Torres y de Barbera Lopes, sa muller, los honorables Pere Tristany, cirurga, y Miquel Ortis, mercader”. Manual de consells de Gandia. 1541. “...a set hores de la vesprada portaren en processo, del Real, la reliquia de senta Barbera que envia lo señor compte de Benavent”. Pere Joan Porcar. Coses evengudes en la ciutat y regne de Valencia. 1585. “...del benifet vacant per mort de mossen Matheu Satorres, sub invocacio de sant Antoni y santa Barbera”. Actes capitulars de la Seu de Xàtiva. 1725.