Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: encomanar
encomanar
  1. v. tr. dialect. V. encovenar. (Deformació vulgar de encovenar.)
encomanar
Flexió verbal »
(Del llatí vulg. *incommendare, mat. sign.)
  1. v. tr. Encarregar ad algú alguna cosa o que es faça càrrec d’alguna cosa, assunt, persona...
  2. Fer una encomanda.
  3. Encarregar, manar a fer una cosa: Ton pare m’encomanà que et diguera que li dugueres bresquilles.
  4. A bon sant t’encomanes, loc. Se diu a qui es posa en males mans.
ref. Lo que s’encomana, se compra més car.
Buscar encomanar en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: comanar.