manar - Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: manar

manar

(Del llatí manāre, mat. sign.)

v. intr. ant. Brollar, rajar, eixir aigua de la terra o d’un ullal.

manar

v. tr. Ordenar una cosa. Impondre per autoritat.
Manar Corts, ant. Acte en el que el monarca dispon la reunió de les Corts.
Mane o ¿qué mana?, declaració d’una persona disposta a complir les órdens d’una atra; sol dir-se en contestació quan algú nos crida.
Eixercir una autoritat superior sobre una persona.
Manar a fer una cosa, encomanar que es faça, encarregar-la.
Ni manat a fer d’encàrrec, loc. Idòneu, com anell al dit, que s’adapta be o perfectament...
Manar u més que l’amo, loc. Manar molt.

ref. Qui mana, mana. Qui paga, mana. Més val fer-ho que manar-ho. El manat no té responsabilitat. El manar no vol par. Mon pare mana a ma mare, ma mare em mana a mi i yo a mon germanet. ¿Ací quí mana: el retor o l’ama?

Buscar manar en:

Bilingüe Sinònims Rima

Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.