Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: manat
manat, -ts
  1. s. m. (Del rus moneta, moneda.) Unitat monetària d’Azerbaiyan.
manat, -ada, -ts, -ades
  1. adj. m. Que fa alguna cosa per manament d’un atre.
  2. Ordenat.
  3. Encarregat.
  4. s. Encàrrec, orde.
  5. loc. Fer en un viage dos manats, loc. Matar dos pardals d’un tir.
manat, -ts
(Derivat de mà.)
  1. s. m. Feix de coses que es pot agafar i portar en una mà.
  2. Conjunt d’espigues que agafa el segador en la mà esquerra i que, tallat en la falç o corbella, forma més tart part de la gavella.
  3. Manoll d’espart que s’agarra de la planta.
Buscar manat en:
  • manat coincidix en:
    • el participi masculí singular de manar
  • La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)