encàrrec, -cs
- s. m. Acció i efecte d’encarregar.
- Cosa que s’encarrega.
- Gestió, diligència: No està Vicent, està fent encàrrecs.
- Per encàrrec, loc. Per encomanda, a petició: S’ha fet un vestit per encàrrec.
- Manar a fer d’encàrrec, loc. Encarregar, encomanar una cosa per a que la facen.
- Ni manat a fer d’encàrrec, loc. Se diu de coses que paren be o són exactament lo que es volia: M’han donat una jaqueta que està ni manada a fer d’encàrrec, perfecta.
- Mensage que, generalment de viva veu, se dona ad algú; encomanda: Ta mare m’ha fet un encàrrec per a tu; diu que no ixques a la mar si fa mal orage.