Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Manar
manar
Flexió verbal »
(Del llatí manāre, mat. sign.)
  1. v. intr. ant. Brollar, rajar, eixir aigua de la terra o d’un ullal.
manar
Flexió verbal »
  1. v. tr. Ordenar una cosa. Impondre per autoritat.
  2. Manar Corts, ant. Acte en el que el monarca dispon la reunió de les Corts.
  3. Mane o ¿qué mana?, declaració d’una persona disposta a complir les órdens d’una atra; sol dir-se en contestació quan algú nos crida.
  4. Eixercir una autoritat superior sobre una persona.
  5. Manar a fer una cosa, encomanar que es faça, encarregar-la.
  6. Ni manat a fer d’encàrrec, loc. Idòneu, com anell al dit, que s’adapta be o perfectament...
  7. Manar u més que l’amo, loc. Manar molt.
ref. Qui mana, mana. Qui paga, mana. Més val fer-ho que manar-ho. El manat no té responsabilitat. El manar no vol par. Mon pare mana a ma mare, ma mare em mana a mi i yo a mon germanet. ¿Ací quí mana: el retor o l’ama?
Buscar Manar en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.