Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Batiste
Batiste
(Del llatí eclesiàstic Baptista, batejador.)
  1. s. m. Nom propi dhome.
observacions/documentació: "...la dita terra pertanygué a Joan Batiste Imperial, trepador, la qual comprà per preu de XXV liures”. Anònim. Festa de Nadal. 1470. “...la qual benehi lo molt reverent y magnifich mossen Juan Batiste Cardona, canonge de la Seu”. Pere Martí. Llibre de Antiquitats. 1525. “Frances Joan Tortosa, Batiste Peris, Francés Joan Lopes, notari...”. Manual de consells de Gandia. 1541. “...lo molt noble e magnífich don Joan Batiste Carros Pardo de la Casta”. Gaspar Antist. Memories de coses senyalades en el regne de Valencia. 1556. “Dijous, a 14 de nohembre 1619, soterraren al doctor Joan Batiste Assoris, assesor del justicia civil”. Pere Joan Porcar. Coses evengudes en la ciutat y regne de Valencia. 1585. “...los magnífichs Baltazar Segarra d’en Batiste, justicia de la present vila de Cati”. Llibre d’establiments de la vila de Catí. 1604. “Item, Batiste Sent marti dos botes y sinch canters...”. Manifest del vi Alboraya. 1627. “Luis: Perque ab quatre fills. / tots poetes, es ben clar / que Juan Batiste Matheu / es lo «Pare dels horats»”. Llorenç Matheu i Sanç. Els poemes. 1652. “...la qual hera y pati per los dits mensagers fonch venuda als dits Batiste Vidal y Antoni Fabregat”. Miquel Nicolau Tena. Texts de visures de la tinença de Culla. 1687. “...determinaren es posen edictes per a la plaça de sochantre per mort de mossen Batiste Escrivà”. Les actes capitulars de la Seu de Xàtiva. 1722.
batiste, -ta, -es
  1. adj. m. Relatiu o pertanyent al batisme, batismal.
  2. Adepte a esta doctrina.
  3. s. Persona que bateja.
  4. Batiste, forma culta del sobrenom de Sant Joan.
Buscar Batiste en: