discret, -ta, -ts, -tes
(Del llatí discrētus, part. pass. de discernĕre, discernir.)
- adj. m. Que té la facultat de diferenciar lo correcte de lo incorrecte, lo que convé de lo que no convé; moderat en paraules i accions, que diu i fa lo que convé per a no molestar a uns atres: Eixa persona m’agrada, és molt discreta.
- Dotat de discreció, reserva o prudència.
- Rel. En determinades comunitats religioses, flare que assistix al Superior com a conseller, assessorant-lo en les qüestions importants.
- Que inclou o denota discreció o moderació: El fill confia en les discretes paraules del pare.