abadejo, -os
(Possiblement del llatí abbaticulu, diminutiu de abbate, abat.)
- s. m. Nom comú de diversos peixos teleòsteus, anacants, comestibles, de cos cilíndric que, segons l’espècie de cada zona, pot aplegar a medir 1,5 metros. Hi ha una dotzena d’espècies, és un animal gregari, el mascle i la femella són idèntics i es solen peixcar en la Mediterrànea i algunes espècies en les aigües fredes de l’hemisferi nort; congelat, fumat o prensat i salat és comercialisat.
- Abadejo llauradoret, nom que se li dona a l’abadejo quan és salat pero de tamany menut, màxim d’un mig quilo o tres quarts.
- Tallar l’abadejo, loc. fig. i fam. Controlar i dirigir una situació.
- Salat com l’abadejo, loc. Estar un menjar molt salat, com la saladura d’abadejo.
- Paréixer un abadejo anglés o un abadejo, loc. Estar molt prim.
- vulg. Vagina.
observacions/documentació: La seua pronunciació general és “abaejo” i derivats, en caiguda de -d- intervocàlica."...que qualsevol tender, tonyina, merlusa, axi seca com remullada y abadejo sech com remullat, aquell tal sia obligat a demanar for al mustasaf"...que nengun tender no sia gosat de vendre abadejo sech sens vendre tanbe de remullat”. El Llibre del mustassaf d’Albalat de la Ribera. 1472. “Los tonyers per molta aygua que remullaven lo abadecho encara no estaven contents”. Pere Joan Porcar. Coses evengudes en la ciutat y regne de Valencia. 1585. “...tavernes y tonyineries regoneixent lo pa, vi, tonyina y abadecho, sardines y formaches”. Joaquim Aierdi. Dietari. 1661.