Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Olis
oli, -is
(Del llatí olĕu, mat. sign.)
  1. s. m. Líquit untuós de color vert groguenc, que s’extrau de les l’olives i servix com a aliment, com a lubrificant o com a combustible. També hi ha oli que s’extrau de llavors, cocos, greix animal...
    1. Per ext. Denominació general de moltes substàncies untuoses al tacte, combustibles, líquides i insolubles en aigua.
    2. Pintura composta de colorants dissolts en oli secant.
  2. Obra pictòrica artística feta en en esta classe de pintura.
  3. Rel. Els Sants Olis, l’oli consagrat que s’utilisa en l’administració dels sacraments i unes atres cerimònies religioses. Els Sants Olis en l’Iglésia Catòlica en són tres: el sant crisma, usat per al Sacrament de l’Orde, de la Confirmació i del Batisme i per a consagracions d’altars i iglésies. Oli dels catecúmens és usat per a ungir als que estan preparant-se per al Batisme. Oli dels malalts és usat en el Sacrament de l’unció dels malalts, també conegut com a Extremaunció. Estos olis els consagra el bisbe de cada diòcesis en la Missa Crismal, que celebra en la seua catedral, habitualment el Dijous Sant de matí. En acabant, són distribuïts a les parròquies de la seua jurisdicció.
  4. Les classes i varietats d’olis són moltíssimes i es designen freqüentment en el nom d’oli seguit d’un complement indicador de la planta o animal del qual prové el dit producte, com ara: Oli d’armela, oli d’abadejo, oli de ballena, oli d’anous, oli de rici, oli de sardina, oli tarongí (ant.), oli de menjar, oli de cremar, i oli de màquina, segons que es considere el producte apte per a l’alimentació, per a la producció de llum, o per a la lubrificació de peces de maquinària.
    1. Oli verge, el d’oliva que brolla de la pasta abans de prensar-la i sense haver estat en contacte en l’aigua calenta.
    2. Oli de cantimplora, oli inferior.
  5. Oli rosat, producte que s’obté de la decocció de roses en l’oli comú.
  6. Oli de ruda, essència que s’elabora per destilació de la ruda en vapor d’aigua.
  7. Oli d’om, el que s’obté bollint brotets d’om i caps de sardina en aigua i oli comú. S’utilisa per a curar els talls.
  8. Oli de murta, el que s’obté per la decocció de fulles, de grans o de flors de murta, en oli comú.
  9. Joc de l’oli o de l’oli mut, joc de chiquets, en el qual u dels jugadors s’acacha i els atres el boten, i quan l’ha botat cada u, pega un bot; quan han botat tots els jugadors, el de davant pega un colp en les mans, i el jugador que paga li diu: ¿Qué vols?, ell diu: ¿A quí dones oli?, l’atre diu a qui vol, i el jugador nomenat el torna a botar i seguidament els atres; si algun jugador el bota i en acabant no pensa en pegar el bot, aquell paga.
  10. Estendre’s o escampar-se com una taca d’oli, loc. Estendre’s molt i ràpidament una cosa.
  11. ¡Oli en un cresol!, loc. Se diu quan una cosa ha produït l’efecte desijat.
  12. Saber més que l’oli pudent o que l’oli de tenda, loc. Saber molt de les coses de la vida.
  13. Estar com una bassa d’oli, loc. Estar la mar o una massa d’aigua molt tranquila, molt calmada.
  14. Cóm ha canviat l’oli, loc. local. Com han canviat les coses.
ref. Roïn oli fa gust a pega. La veritat fa com l’oli, que sempre sura. L’oli per a on passa taca.
Buscar Olis en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.