cremar
Flexió verbal »(Del llatí cremare, mat. sign.)
- Incendiar, pegar fòc.
- Alterar per l’acció del fòc o per una temperatura excessiva.
- Cauterisar.
- Cremar la bota, aplicar fòc dins de les dogues per a que es facen més blanes o flexibles i es monten d’un modo més fàcil i cómodo.
- Estropejar el menjar per cuinar-lo en excés de fòc.
- Causar una cosa molt calenta una impressió de dolor.
- refl. Se diu quan s’està molt prop d’endevinar o trobar una cosa amagada que es busca. Especialment en alguns jocs com el de corregeta amagar, en el qual uns jugadors amaguen una cosa i un atre ha de buscar-la, quan està prop, li diuen: ¡te cremes! ¡te cremes!
- tr. Alterar per una acció similar a la del fòc, com ara una corrent elèctrica.
- fig. Alterar molt l’ànima una passió, com ara per amor, etc. Principalment alterar o irritar per un intens sentiment d’indignació.
- intr. Ser presa del fòc.
- Estar encés en flama un objecte per a allumenar, com un ciri, un cresol, etc.
- Estar una cosa a una temperatura molt elevada, fins al punt de produir dolor a qui la toca.
- Estar molt alterat per un sentiment molt intens o una passió excessiva.
- fig. Existir un sentiment molt intens o una passió excessiva, que altera l’esperit.
- Cremar la sanc, loc. Fer perdre la paciència a una persona, irritar-la molt.
- Cremar-la, en el joc de pilota valenciana, llançar molt fort la pilota de manera que el jugador contrari no puga tornar-la.
- Cremar-se les celles, loc. Estudiar una cosa en molta atenció i dedicació.
- Cremar més pronte que la falla del Micalet, loc. Se diu de coses que duren poc o es consumixen ràpidament.