altar, -rs
(Del llatí altāre, mat. sign.)
- s. m. Construcció elevada destinada a oferir ofrenes o sacrificis als deus.
- En el cult catòlic, espècie de taula feta generalment de pedra o d’un atre material a on el sacerdot celebra el sacrifici de la missa.
- Per ext. La taula junt al retaule, el sagrari...
- Altar major, l’altar principal d’una iglésia situat generalment en l’àbsit i que sol tindre en el retaule una image del sant, Mare de Deu o Crist al que l’iglésia, basílica o capella està consagrada.
- Altar d’ànimes, l’altar que té concedida indulgència plenària per a les misses que en ell se celebren.
- Paréixer un altar d’ànimes, loc. Ser molt visitat o mirat per molta gent, tant que aplega a molestar.
- Tindre ad algú en un altar o posar ad algú en un altar, loc. Tindre ad algú en molta consideració, admirar-lo per algunes virtuts.
- Conduir o dur a l’altar a una dòna, loc. Casar-se en una dòna.
- Pujar als altars, santificar, fer sant ad algú.