caldo, -os
(Mossarabisme del llatí calidum, vi calent.)
- s. m. Líquit que resulta de bollir en ell aliments.
- Caldo de cultiu, Biol. Líquit a on poden proliferar els microorganismes.
- Bufar en caldo gelat, loc. Donar-se aires de grandea, importància o distinció quan la realitat és ben distinta.
- Si no vols caldo, ¡tres tasses! o Qui no vol caldo, tres tasses, loc. Se diu quan de lo que no es volia o fugia, se’n té molt.
- Fer-li a u el caldo gort o gros, loc. Beneficiar voluntària o involuntàriament a un atre.
- fig. Relació afectada o exagerada entre amics, família o coneguts: Té molt de caldo en els veïns.
observacions/documentació: Difícilment pot ser caldo un castellanisme quan és la forma general en el sigle XV. De fet en el Llibre de receptes valencià de Micer Joan de 1466 és l’única forma que trobem i també en el Liber elegantiarum de Joan Esteve de 1472. Caldo apareix en unes atres obres com ara el Llibre de menescalia de Manuel Dieç de 1424 o en el Regiment perservatiu e curatiu de la pestilència de Lluís Alcanyiç de 1490.