bufar
Flexió verbal »(D’orige onomatopèyic, de buf.)
- v. tr. Llançar l’aire per la boca entreobrint un poc els llavis, generalment en senyal de protesta o desacort.
- refl. Presumir, vanagloriar-se.
- Produir-se depressió o alçar-se l’emblanquinat o la capa d’algeps en una paret pintada o lluïda a conseqüència de les humitats generalment.
- Unflar-se la corfa del pa quan està en la cocció.
- Unflar-se la pell de la taronja creant una separació en els gallons.
- coloq. Emborrachar-se, beure molt d’alcohol.
- Doblegar-se la roba fent plecs.
- Fer ostentació de riquea o poder.
- tr. i coloq. Embriagar: El brandi bufa més que el vi.
- Bufar en caldo gelat, loc. Fer gala de tindre poder o fer ostentació.
- Estar u que bufa, loc. Estar molt irat o irritat.
- Bufar-se-la, loc. vulg. Indica una total indiferència i despreci: Me la bufa lo que puga dir eixe destrellatat.