pluja, -uges
(Del llatí vulg. plŏia, i este del clàssic plŭvĭa, mat. sign.)
- s. f. Gotes d’aigua que cauen dels núvols, que es formaren per la condensació del vapor de l’aigua de l’atmòsfera.
- Pluja àcida, la que du en les gotes àcits sulfúrics per la contaminació.
- Pluja artificial, la que es provoca artificialment llançant neu carbònica, yodur d’argent, etc., en la part superior dels núvols.
- Pluja radioactiva, fet de caure pols radioactiva com a conseqüència d’una explosió nuclear.
- fig. Conjunt de coses que cauen en abundància.
- Pluja d’estreles, fenomen astronòmic propi de les nits de l’estiu consistent en l’aparició d’un conjunt d’estreles que es mouen ràpidament com si caigueren del cel.