àcit, -ida, -ts, -ides
(Del llatí acĭdus, aspre.)
- s. i adj. m. Que té un gust aspre o agre com el vinagre: La llima és molt àcida. Pomes àcides.
- Que té les propietats dels àcits.
- Relatiu als àcits o propi d’ells.
- fig. De clim aspre, càustic o corrosiu: Un discurs àcit. Una novela àcida.
- s. Quím. Qualsevol substància que forma sals en combinar-se en algun òxit metàlic o una atra base.
- Quím. Àcit abiètic, àcit que s’obté en l’isomerisació de la colofonia per l’acció del calor o per uns atres àcits, i que s’usa en la fabricació de laques o verniços.
- Quím. Àcit acètic, líquit incolor d’olor càustica, que s’obté per oxidació de l’alcohol i està present en el vinagre. S’ampra en l’indústria química per als perfums, colorants i acetona.
- Quím. Àcit acètic glacial o glacial, l’àcit acètic quan està en estat sòlit, sense aigua, i presenta la forma de cristals pareguts al gèl.
- Farm. Àcit acetilsalicílic, àcit de propietats analgèsiques, antipirètiques i antirreumàtiques, popularment se coneix en el nom comercial de aspirina.
- Quím. Àcit acetoacètic, líquit oliós, compost molt reactiu que presenta la tautomeria o isomeria dinàmica cetoenòlica.
- Quím. Àcit acetònic, àcit hidroxiisobutíric.
- Bot. i Quím. Àcit aconític, àcit que contenen diverses plantes tòxiques del gènero Aconitum, també s’obté dels residus de la fabricació del sucre i de la deshidratació de l’àcit cítric.
- Quím. Àcit aconitanílic, àcit que s’obté tractant el perclorur de fòsfor per l’àcit citranílic i afegint aigua al producte que resulta de la reacció.
- Quím. Àcit acridínic, cos que s’obté oxidant l’acridina en el permanganat potàssic.
- Quím. Àcit acrílic, líquit incolor, d’olor forta, soluble en aigua, que resulta de l’oxidació de l’acroleïna. S’usa en la fabricació de plàstics i pintures.
- Quím. Àcit acroleic, àcit resultant de l’oxidació de l’acroleïna.
- Biol. Àcit adenílic, u dels tres nucleòtits isómers, ésters fosfòrics de l’adenosina, que es troben en els teixits orgànics.
- Quím. Àcit adípic, àcit dibàsic saturat que s’extrau de diversos greixos. S’usa en la fabricació del nàilon.
- Farm. Àcit agarícic, àcit bibàsic que s’obté tractant en alcohol calent el fonc Polyporus officinalis.
- Quím. Àcit alàntic, àcit diatòmic i monobàsic que s’obté tractant la sal de potassa en l’àcit clorhídric.
- Biol. Àcit alguínic, àcit constituent de l’alguina que es troba en algunes algues marines.
- Biol. Àcit alofànic, àcit orgànic hipotètic, del qual se coneixen ésters, sals i amides.
- Bot. i Quím. Àcit amigdàlic o àcit mandèlic, propi de l’agmidalina que contenen les armeles amargues i que s’obté per hidròlisis.
- Quím. i Farm. Àcit aminobenzoic, qualsevol dels tres derivats carboxílics isómers derivats de l’anilina. U dels seus derivats s’usa en la fabricació de les cremes de protecció solar i en els ésters anestèsics locals.
- Quím. Àcit anemònic, àcit que s’obté calfant l’anemonina en àcit clorhídric concentrat.
- Bot. i Quím. Àcit angèlic o àcit angelícic, àcit carboxílic insaturat que es troba en les raïls de l’angèlica i en l’essència de la camamirla romana.
- Quím. Àcit anílic, àcit que s’obté per l’acció de l’àcit nítric concentrat sobre l’indigotina.
- Quím. Àcit anilpirúvic, àcit que s’obté sacsant anilina i àcit pirúvic en una solució clorofòrmica o d’éter.
- Farm. Àcit anísic, àcit que s’obté per oxidació del 4-metoxitolué. S’usa com a antisèptic local i com a antirreumàtic.
- Quím. Àcit antimònic, nom que, impròpiament, se li dona al pentòxit d’antimoni per les seues propietats amfoteres que el fan soluble en solucions d’hidròxits o de sulfurs alcalins.
- Quím. Àcit antimoniós, triòxit d’antimoni, pols cristalina soluble en àcits i en solucions d’hidròxits o de sulfurs alcalins.
- Farm. i Biol. Àcit antranílic, àcit considerat vitamínic i necessari per a la lactància, vitamina L1.
- Àcit apocrènic, àcit extret de les aigües minerals.
- Farm. Àcit arsanílic, àcit que s’obté calfant anilina en àcit arsènic. S’usa en farmàcia en la preparació de productes arsenicals.
- Quím. Àcit arsènic, oxoàcit de l’arseni pentavalent, soluble en aigua, s’obté per oxidació del triòxit d’arseni en àcit nítric o per dissolució del pentòxit d’arseni. Anhídrit arsènic.
- Quím. Àcit arseniós, oxidació hipotètica d’arseni trivalent, conegut únicament en solució, a on és obtengut per acidificació de solucions d’arsènits. Anhídrit arseniós.
- Quím. Àcit arsínic, compost del qual deriven els àcits alquilarsínics i arilarsínics, per substitució d’u dels àtoms d’hidrogen no ionisables.
- Quím. Àcit arsònic, qualsevol àcit a on se produïx la substitució d’un grup hidròxil de la molècula d’àcit arsènic per un radical lliure.
- Biol. i Quím. Àcit ascòrbic, vitamina C, present en animals i vegetals com ara comparança els fruits cítrics, se pot produir sintèticament. S’usa com a vitamina i com a antioxidant en l’indústria alimentària.
- Bot. i Quím. Àcit aspàrtic, àcit aminosuccínic, aminoàcit no essencial que trobem en animals i vegetals, especialment en la canya de sucre i en la remolacha, se pot obtindre industrialment per hidròlisis de l’asparagina.
- Quím. Àcit atròpic, àcit fenilacrílic, irrita la pell i les mucoses, procedix de la saponificació i deshidratació de l’atropina.
- Quím. Àcit àuric, òxit-hidròxit d’or (III), amfoter, soluble en àcits concentrats i en àlcalis acústics.
- Quím. Àcit aurotiosulfúric, àcit hipotètic l’anió del qual és un tiosulfat complex d’or monovalent que es troba en diverses sals, com ara la sal de sodi, estable en solució i en estat sòlit.
- Farm. i Quím. Àcit barbitúric, àcit orgànic cristalí els derivats del qual tenen propietats hipnòtiques i sedants. En dosis excessives és tòxic.
- Quím. Àcit benzoic, cos sòlit i de color blanc, és poc soluble en aigua i molt en alcohol, s’obté del pixum del cavall, del benjuí i de diversos productes balsàmics.
- Biol. i Quím. Àcit biliar, qualsevol esteroides àcits en un grup funcional carboxil, present en estat lliure en la bilis.
- Quím. Àcit bismútic, àcit hipotètic de bismut pentavalent del que a soles se coneixen les sals.
- Quím. Àcit bòric, cos blanc en forma d’escata nacrada soluble en aigua. Se desprén del vapor d’aigua que ix de la terra per alguns clavills. S’usa en l’indústria i en medicina com a antisèptic.
- Quím. Àcit bromhídric, solució aquosa de bromur d’hidrogen molt àcida.
- Quím. Àcit bròmic, oxoàcit del brom pentavalent, només és conegut en solució aquosa, oxidant fort.
- Quím. Àcit bromoacètic, qualsevol dels derivats de l’àcit acètic resultant de la substitució per brom d’u, dos o tres àtoms d’hidrogen del seu grup metil.
- Quím. Àcit butíric, àcit carboxílic saturat de quatre àtoms de carbono, se troba en el sagí en forma d’éster.
- Quím. Àcit cacodílic, substància blanca, cristalina, resulta de l’oxidació del cacodil. És molt verinós i s’usa com a insecticida.
- Bot. Àcit càpric, substància solida d’olor a estantiç, àcit gras de les llavors de Cupea llavea.
- Quím. Àcit caprílic, líquit oliós de gust estantiç que s’obté per oxidació de l’octanol.
- Quím. Àcit carbàmic, àcit aminofòrmic inestable que dona sals i ésters estables.
- Quím. Àcit carbònic, líquit que resulta de la combinació de l’anhídrit carbònic en l’aigua.
- Biol. i Quím. Àcit carmínic, colorant natural roig que s’obté dels èlitres de la cochinilla.
- Quím. Àcit ceròtic, àcit present en forma d’éster en diverses ceres.
- Quím. Àcit cianhídric, líquit incolor, molt volàtil, d’olor a armeles amargues i molt verinós. S’obté industrialment per oxidació d’una barreja d’amoníac i metà.
- Quím. Àcit ciànic, cianat d’hidrogen, líquit de propietats àcides, d’olor acre, lacrimogen i vesicant.
- Quím. Àcit cianúric, trímer de l’àcit ciànic que s’usa en la preparació de resines de la melamina.
- Quím. Àcit ciclàmic, àcit fort que s’obté per sulfonació de la ciclohexilamina, edulcorant no nutritiu.
- Quím. Àcit cinàmic, cos sòlit, de color blanc, poc soluble en aigua, de cristalisació aciculada que s’extrau dels bàlsems del Perú i de Tolu i de l’estorac.
- Bot. i Quím. Àcit cítric, cos sòlit, de gust agre, molt soluble en aigua, de la que es separa quan esta s’evapora, en cristals grossos incolors. Se troba en diversos fruits com ara la llima.
- Quím. Àcit clorhídric, gas incolor molt corrosiu, més pesat que l’aire i compost de clor i hidrogen. S’extrau de la sal comuna i s’usa dissolt en aigua; ataca a la majoria dels metals.
- Quím. Àcit clòric, líquit espés molt inestable, compost de clor, oxigen i hidrogen; és un oxidant poderós de les substàncies orgàniques en descompondre’s en el seu contacte.
- Quím. Àcit cloroacètic, nom comú dels tres àcits que es poden obtindre per substitució d’àtoms d’hidrogen per àtoms de clor, en l’àcit acètic.
- Quím. Àcit cloroàuric, tetracloroaurat (III) d’hidrogen, que resulta de l’atac de l’or metàlic en aigua règia que cristalisa en un sòlit de color groc lluent o groc rogenc.
- Quím. Àcit clorós, oxoàcit del clor, únicament conegut en solució o en forma de les seues sals.
- Biol. i Quím. Àcit còlic, àcit biliar que ocorre en conjunció en la colina i la taurina en la bilis de la major part dels vertebrats.
- Quím. Àcit crisílic, barreja de tres cresols isómers obtenguda de l’alquitrà d’hulla.
- Quím. Àcit cròmic, el que es forma en un òxit de crom, molt soluble en aigua, és un oxidant molt fort de matèria orgànica hidroxilada, en la qual pot reaccionar a voltes de manera violenta.
- Quím. Àcit cromotròpic, producte intermediari en l’indústria de colorants; reactiu usat en química analítica.
- Quím. Àcit crotònic, àcit monobàsic, sòlit i cristalí que es forma per la destilació seca de la fusta: S’usa en la fabricació de copolímers en acetat de vinil.
- Quím. Àcit cumínic, àcit que s’obté d’oxidar l’oli de comí.
- Quím. Àcit de Caro, àcit peroxomonosulfúric.
- Bioquím. Biopolímer les unitats de qual són desoxirribonucleotits. Constituïx el material genètic de les cèlules i és portador de l’informació genètica.
- Quím. Àcit diclorofenoxiacètic, cos sòlit de color taronja que s’usa com a potent herbicida i defoliant: S’usa en accions militars en la denominació agent taronja.
- Quím. Àcit dicròmic, oxoàcit hopitètic de crom, és un oxidant potent i és una forma preponderant en solució àcida dels àcits de crom (VI).
- Quím. Àcit difosfòric, oxoàcit de fòsfor, obtengut per calfament a més de 200º C de l’àcit ortofosfòric.
- Quím. Àcit disulfúric, oxoàcit del sofre, és un àcit corrosiu i fumant.
- Quím. Àcit disulfurós, oxoàcit del sofre.
- Quím. Àcit enàntic, àcit que es troba en el vi, en forma d’oli greixós inodor i insípit.
- Quím. Àcit lisèrgic, àcit que s’extrau de l’ergot per a crear derivats alucinògens, com ara el LSD.
- Àcit nucleic, existixen dos classes d’est àcit: el ADN (àcit desoxirribonucleic) i el ARN (àcit ribonucleic) que estan presents en totes les cèlules. Tenen dos funcions biològiques: transmetre les característiques hereditàries d’una generació a la següent i dirigir la síntesis de proteïnes específiques.
- Àcit yodhídric, també es denomina yodur d’hidrogen en solució aquosa. La seua fòrmula molecular és HI. És un líquit corrosiu.