éter
(Del llatí aether, regió del cel, de l’aire.)
- s. m. Esfera celest aparent que volteja el planeta Terra.
- Fís. Substància que es supon que ocupa tot l’espai i que dels seus moviments són conseqüència alguns fenòmens com els elèctrics, magnètics o lluminosos.
- Quím. Compost químic, líquit transparent, volàtil i inflamable que s’utilisa com a anestèsia i com a dissolvent.