Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: àcit
àcit, -ida, -ts, -ides
(Del llatí acĭdus, aspre.)
  1. s. i adj. m. Que un gust aspre o agre com el vinagre: La llima és molt àcida. Pomes àcides.
  2. Que les propietats dels àcits.
  3. Relatiu als àcits o propi dells.
  4. fig. De clim aspre, càustic o corrosiu: Un discurs àcit. Una novela àcida.
  5. s. Quím. Qualsevol substància que forma sals en combinar-se en algun òxit metàlic o una atra base.
  6. Quím. Àcit abiètic, àcit que sobté en lisomerisació de la colofonia per lacció del calor o per uns atres àcits, i que susa en la fabricació de laques o verniços.
  7. Quím. Àcit acètic, líquit incolor dolor càustica, que sobté per oxidació de lalcohol i està present en el vinagre. Sampra en lindústria química per als perfums, colorants i acetona.
  8. Quím. Àcit acètic glacial o glacial, làcit acètic quan està en estat sòlit, sense aigua, i presenta la forma de cristals pareguts al gèl.
  9. Farm. Àcit acetilsalicílic, àcit de propietats analgèsiques, antipirètiques i antirreumàtiques, popularment se coneix en el nom comercial de aspirina.
  10. Quím. Àcit acetoacètic, líquit oliós, compost molt reactiu que presenta la tautomeria o isomeria dinàmica cetoenòlica.
  11. Quím. Àcit acetònic, àcit hidroxiisobutíric.
  12. Bot. i Quím. Àcit aconític, àcit que contenen diverses plantes tòxiques del gènero Aconitum, també sobté dels residus de la fabricació del sucre i de la deshidratació de làcit cítric.
  13. Quím. Àcit aconitanílic, àcit que sobté tractant el perclorur de fòsfor per làcit citranílic i afegint aigua al producte que resulta de la reacció.
  14. Quím. Àcit acridínic, cos que sobté oxidant lacridina en el permanganat potàssic.
  15. Quím. Àcit acrílic, líquit incolor, dolor forta, soluble en aigua, que resulta de loxidació de lacroleïna. Susa en la fabricació de plàstics i pintures.
  16. Quím. Àcit acroleic, àcit resultant de loxidació de lacroleïna.
  17. Biol. Àcit adenílic, u dels tres nucleòtits isómers, ésters fosfòrics de ladenosina, que es troben en els teixits orgànics.
  18. Quím. Àcit adípic, àcit dibàsic saturat que sextrau de diversos greixos. Susa en la fabricació del nàilon.
  19. Farm. Àcit agarícic, àcit bibàsic que sobté tractant en alcohol calent el fonc Polyporus officinalis.
  20. Quím. Àcit alàntic, àcit diatòmic i monobàsic que sobté tractant la sal de potassa en làcit clorhídric.
  21. Biol. Àcit alguínic, àcit constituent de lalguina que es troba en algunes algues marines.
  22. Biol. Àcit alofànic, àcit orgànic hipotètic, del qual se coneixen ésters, sals i amides.
  23. Bot. i Quím. Àcit amigdàlic o àcit mandèlic, propi de lagmidalina que contenen les armeles amargues i que sobté per hidròlisis.
  24. Quím. i Farm. Àcit aminobenzoic, qualsevol dels tres derivats carboxílics isómers derivats de lanilina. U dels seus derivats susa en la fabricació de les cremes de protecció solar i en els ésters anestèsics locals.
  25. Quím. Àcit anemònic, àcit que sobté calfant lanemonina en àcit clorhídric concentrat.
  26. Bot. i Quím. Àcit angèlic o àcit angelícic, àcit carboxílic insaturat que es troba en les raïls de langèlica i en lessència de la camamirla romana.
  27. Quím. Àcit anílic, àcit que sobté per lacció de làcit nítric concentrat sobre lindigotina.
  28. Quím. Àcit anilpirúvic, àcit que sobté sacsant anilina i àcit pirúvic en una solució clorofòrmica o déter.
  29. Farm. Àcit anísic, àcit que sobté per oxidació del 4-metoxitolué. Susa com a antisèptic local i com a antirreumàtic.
  30. Quím. Àcit antimònic, nom que, impròpiament, se li dona al pentòxit dantimoni per les seues propietats amfoteres que el fan soluble en solucions dhidròxits o de sulfurs alcalins.
  31. Quím. Àcit antimoniós, triòxit dantimoni, pols cristalina soluble en àcits i en solucions dhidròxits o de sulfurs alcalins.
  32. Farm. i Biol. Àcit antranílic, àcit considerat vitamínic i necessari per a la lactància, vitamina L1.
  33. Àcit apocrènic, àcit extret de les aigües minerals.
  34. Farm. Àcit arsanílic, àcit que sobté calfant anilina en àcit arsènic. Susa en farmàcia en la preparació de productes arsenicals.
  35. Quím. Àcit arsènic, oxoàcit de larseni pentavalent, soluble en aigua, sobté per oxidació del triòxit darseni en àcit nítric o per dissolució del pentòxit darseni. Anhídrit arsènic.
  36. Quím. Àcit arseniós, oxidació hipotètica darseni trivalent, conegut únicament en solució, a on és obtengut per acidificació de solucions darsènits. Anhídrit arseniós.
  37. Quím. Àcit arsínic, compost del qual deriven els àcits alquilarsínics i arilarsínics, per substitució du dels àtoms dhidrogen no ionisables.
  38. Quím. Àcit arsònic, qualsevol àcit a on se produïx la substitució dun grup hidròxil de la molècula dàcit arsènic per un radical lliure.
  39. Biol. i Quím. Àcit ascòrbic, vitamina C, present en animals i vegetals com ara comparança els fruits cítrics, se pot produir sintèticament. Susa com a vitamina i com a antioxidant en lindústria alimentària.
  40. Bot. i Quím. Àcit aspàrtic, àcit aminosuccínic, aminoàcit no essencial que trobem en animals i vegetals, especialment en la canya de sucre i en la remolacha, se pot obtindre industrialment per hidròlisis de lasparagina.
  41. Quím. Àcit atròpic, àcit fenilacrílic, irrita la pell i les mucoses, procedix de la saponificació i deshidratació de latropina.
  42. Quím. Àcit àuric, òxit-hidròxit dor (III), amfoter, soluble en àcits concentrats i en àlcalis acústics.
  43. Quím. Àcit aurotiosulfúric, àcit hipotètic lanió del qual és un tiosulfat complex dor monovalent que es troba en diverses sals, com ara la sal de sodi, estable en solució i en estat sòlit.
  44. Farm. i Quím. Àcit barbitúric, àcit orgànic cristalí els derivats del qual tenen propietats hipnòtiques i sedants. En dosis excessives és tòxic.
  45. Quím. Àcit benzoic, cos sòlit i de color blanc, és poc soluble en aigua i molt en alcohol, sobté del pixum del cavall, del benjuí i de diversos productes balsàmics.
  46. Biol. i Quím. Àcit biliar, qualsevol esteroides àcits en un grup funcional carboxil, present en estat lliure en la bilis.
  47. Quím. Àcit bismútic, àcit hipotètic de bismut pentavalent del que a soles se coneixen les sals.
  48. Quím. Àcit bòric, cos blanc en forma descata nacrada soluble en aigua. Se desprén del vapor daigua que ix de la terra per alguns clavills. Susa en lindústria i en medicina com a antisèptic.
  49. Quím. Àcit bromhídric, solució aquosa de bromur dhidrogen molt àcida.
  50. Quím. Àcit bròmic, oxoàcit del brom pentavalent, només és conegut en solució aquosa, oxidant fort.
  51. Quím. Àcit bromoacètic, qualsevol dels derivats de làcit acètic resultant de la substitució per brom du, dos o tres àtoms dhidrogen del seu grup metil.
  52. Quím. Àcit butíric, àcit carboxílic saturat de quatre àtoms de carbono, se troba en el sagí en forma déster.
  53. Quím. Àcit cacodílic, substància blanca, cristalina, resulta de loxidació del cacodil. És molt verinós i susa com a insecticida.
  54. Bot. Àcit càpric, substància solida dolor a estantiç, àcit gras de les llavors de Cupea llavea.
  55. Quím. Àcit caprílic, líquit oliós de gust estantiç que sobté per oxidació de loctanol.
  56. Quím. Àcit carbàmic, àcit aminofòrmic inestable que dona sals i ésters estables.
  57. Quím. Àcit carbònic, líquit que resulta de la combinació de lanhídrit carbònic en laigua.
  58. Biol. i Quím. Àcit carmínic, colorant natural roig que sobté dels èlitres de la cochinilla.
  59. Quím. Àcit ceròtic, àcit present en forma déster en diverses ceres.
  60. Quím. Àcit cianhídric, líquit incolor, molt volàtil, dolor a armeles amargues i molt verinós. Sobté industrialment per oxidació duna barreja damoníac i metà.
  61. Quím. Àcit ciànic, cianat dhidrogen, líquit de propietats àcides, dolor acre, lacrimogen i vesicant.
  62. Quím. Àcit cianúric, trímer de làcit ciànic que susa en la preparació de resines de la melamina.
  63. Quím. Àcit ciclàmic, àcit fort que sobté per sulfonació de la ciclohexilamina, edulcorant no nutritiu.
  64. Quím. Àcit cinàmic, cos sòlit, de color blanc, poc soluble en aigua, de cristalisació aciculada que sextrau dels bàlsems del Perú i de Tolu i de lestorac.
  65. Bot. i Quím. Àcit cítric, cos sòlit, de gust agre, molt soluble en aigua, de la que es separa quan esta sevapora, en cristals grossos incolors. Se troba en diversos fruits com ara la llima.
  66. Quím. Àcit clorhídric, gas incolor molt corrosiu, més pesat que laire i compost de clor i hidrogen. Sextrau de la sal comuna i susa dissolt en aigua; ataca a la majoria dels metals.
  67. Quím. Àcit clòric, líquit espés molt inestable, compost de clor, oxigen i hidrogen; és un oxidant poderós de les substàncies orgàniques en descompondres en el seu contacte.
  68. Quím. Àcit cloroacètic, nom comú dels tres àcits que es poden obtindre per substitució dàtoms dhidrogen per àtoms de clor, en làcit acètic.
  69. Quím. Àcit cloroàuric, tetracloroaurat (III) dhidrogen, que resulta de latac de lor metàlic en aigua règia que cristalisa en un sòlit de color groc lluent o groc rogenc.
  70. Quím. Àcit clorós, oxoàcit del clor, únicament conegut en solució o en forma de les seues sals.
  71. Biol. i Quím. Àcit còlic, àcit biliar que ocorre en conjunció en la colina i la taurina en la bilis de la major part dels vertebrats.
  72. Quím. Àcit crisílic, barreja de tres cresols isómers obtenguda de lalquitrà dhulla.
  73. Quím. Àcit cròmic, el que es forma en un òxit de crom, molt soluble en aigua, és un oxidant molt fort de matèria orgànica hidroxilada, en la qual pot reaccionar a voltes de manera violenta.
  74. Quím. Àcit cromotròpic, producte intermediari en lindústria de colorants; reactiu usat en química analítica.
  75. Quím. Àcit crotònic, àcit monobàsic, sòlit i cristalí que es forma per la destilació seca de la fusta: Susa en la fabricació de copolímers en acetat de vinil.
  76. Quím. Àcit cumínic, àcit que sobté doxidar loli de comí.
  77. Quím. Àcit de Caro, àcit peroxomonosulfúric.
  78. Bioquím. Biopolímer les unitats de qual són desoxirribonucleotits. Constituïx el material genètic de les cèlules i és portador de linformació genètica.
  79. Quím. Àcit diclorofenoxiacètic, cos sòlit de color taronja que susa com a potent herbicida i defoliant: Susa en accions militars en la denominació agent taronja.
  80. Quím. Àcit dicròmic, oxoàcit hopitètic de crom, és un oxidant potent i és una forma preponderant en solució àcida dels àcits de crom (VI).
  81. Quím. Àcit difosfòric, oxoàcit de fòsfor, obtengut per calfament a més de 200º C de làcit ortofosfòric.
  82. Quím. Àcit disulfúric, oxoàcit del sofre, és un àcit corrosiu i fumant.
  83. Quím. Àcit disulfurós, oxoàcit del sofre.
  84. Quím. Àcit enàntic, àcit que es troba en el vi, en forma doli greixós inodor i insípit.
  85. Àcit nucleic, existixen dos classes dest àcit: el ADN (àcit desoxirribonucleic) i el ARN (àcit ribonucleic) que estan presents en totes les cèlules. Tenen dos funcions biològiques: transmetre les característiques hereditàries duna generació a la següent i dirigir la síntesis de proteïnes específiques.
  86. Àcit yodhídric, també es denomina yodur dhidrogen en solució aquosa. La seua fòrmula molecular és HI. És un líquit corrosiu.
Buscar àcit en: