pintura, -res
(Del llatí pictūra, mat. sign., en la n de pĭngĕre, pintar.)
- s. f. Art de pintar.
- Acte i efecte de pintar.
- Pintura al fresc, la que es fa en parets o trespols.
- Pintura rupestre, la prehistòrica feta sobre la pedra.
- Pintura al ferro calent, pintura feta aplicant els colors, generalment cera diluïda, en un ferro calent.
- Pintura a l’oli, la que es fa en substàncies colorants dissoltes en oli secant.
- Paper, llenç, etc., sobre el que hi ha alguna cosa pintada.
- Substància, generalment líquida, colorant que està preparada a propòsit per a pintar.
- Llapis de colors: Li regalà al chiquet una caixa de pintures per a dibuixar.
- fig. Descripció viva i animada.
- fig. Se diu d’una persona o cosa molt agradable a la vista, de gran bellea.
- No poder vore ni en pintura ad algú o alguna cosa, loc. Tindre-li gran odi o aversió.