anhídrit
(Format sobre anhidre.)
- s. m. Quím. Combinació d’oxigen en un element no metal i que, en reaccionar en l’aigua, dona un àcit.
- Anhídrit arsènic, cos blanc paregut al vidre, compost per arsènic pentavalent i oxigen; és molt soluble en alcohol i aigua.
- Anhídrit arseniós, combinació d’arsènic trivalent i oxigen, sublimable, soluble en aigua calenta i molt verinós.
- Anhídrit bòric, cos sòlit, incolor i transparent compost de bor i oxigen; si es combina en aigua dona àcit bòric.
- Anhídrit carbònic, gas inodor, incolor, incombustible, asfixiant i més pesat que l’aire que es produïx en la combustió i algunes fermentacions en combinar-se el carbono en l’oxigen. Combinat en aigua dona àcit carbònic. Vulgarment se li dona el nom de diòxit de carbono.
- Anhídrit nítric, cos sòlit de color blanc compost de nitrogen i oxigen. És inestable i en descompondre’s desprén oxigen; combinat en l’aigua dona àcit nítric i produïx calor.
- Anhídrit sulfúric, cos sòlit, incolor i cristalí, compost de sofre i oxigen. En contacte en l’aire desprén vapor i es combina violentament en l’aigua per a formar àcit sulfúric. És corrosiu i tòxic.
- Anhídrit sulfurós, gas incolor, en una olor irritant i forta que resulta de la combinació de sofre en l’oxigen en cremar-se el sofre. També es denomina àcit sulfurós.