ciri, -is
(Del llatí cērĕu, de cera.)
- s. m. Utensili generalment cilíndric fet de cera o una atra matèria grassa en un cremalló interior que s’encén i fa llum.
- Rel. Ciri pasqual, és un ciri molt gros que es beneïx el dissabte de Pasqua i està encés en l’iglésia durant certes solemnitats fins al dia de l’Ascensió, quan s’apaga en acabar l’Evangeli.
- Groc com un ciri, loc. Groguenc, engroguit.
observacions/documentació: També es denomina canela o caneleta.