fallar
Flexió verbal »(Del llatí falliare, derivat de fallĕre, enganyar, faltar.)
- v. intr. Faltar a un lloc, estar absent.
- ant. A mai fallar, sense falta.
- En un moment determinat deixar de complir una cosa o d’assistir a un lloc: No ha fallat mai a les seues promeses.
- Errar, no encertar: Ha fallat el tir o no ha fet blanc.
- Deixar de fer o produir una persona o cosa lo que d’ella s’esperava: Li han fallat els amics i no l’han volgut ajudar. No ho invertixques tot de manera que si falla el negoci et quede alguna cosa.
- No fallar, se diu d’una cosa que és segura: Si plou suficient la collita serà bona, això no falla.
- No granar els cereals o les llegums, fer fallanca.