(Del llatí ĕrrāre, mat. sign.)
- v. intr. Vagar d’un lloc a un atre sense direcció ni destí fixat.
- tr. Faltar, deixar de complir.
- tr. No encertar, fallar: Errà el seu últim dispar.
- refl. Equivocar-se, enganyar-se.
- Errar el camí, prendre el camí que no toca.
- Errar el colp, el tir, no encertar en el llançament o dispar.
ref. Ningú ha segut creat, que no haja errat. Qui molt parla, molt erra. Lo que el doctor erra, ho tapa la terra.