caçola, -les
(Derivat de caça.)
- s. f. Atifell de fanc o de metal, de boca redona molt ampla i de poca fondària, que servix per a cuinar.
- Nom que rep el menjar o plat que es fa dins del dit atifell.
- En l’almàssera, pedra plana redona, sobre la que es posen els cofins plens de pasta d’oliva per a prensar-los en la lliura. Té una canaleta al rededor per a arreplegar l’oli que ix dels cofins i conduir-lo a les piques.
- La part més alta del teatre, destinada als espectadors que paguen manco per l’entrada.
- Cada una de les dos parts del subjectador que usen les dònes a on s’introduïxen o acoplen els pits.
- inus. Grup o colla de persones que tenen tracte i amistat.
- Ser de la caçola, loc. Ser de la corda, del grup d’amistats.