fort, -ta, -ts, -tes
(Del llatí fortis.)
- adj. m. Que resistix.
- Molt intens: Tinc un fort mal de cap.
- Que és compacte o dens.
- Que soporta una influència externa.
- Anar fort, loc. Anar dur, funcionar en dificultat i posant resistència.
- Complicat de transitar, d’agarrar, de conseguir; que resistix al pas o a l’entrada.
- Fer-se fort, loc. Tindre possibilitat de defendre sòlidament el lloc en que es troba establit o la causa per la qual advoca: Eduart s’ha fet fort en el seu lloc de treball en fer aquell curs.
- Paraules fortes, que són insultants, inapropiades o en un to ofensiu.
- Constant en un objectiu, en un propòsit.
- Que no provoca plaer o goig; complicat, greu, fastidiós o desagradable: Les imàgens del bombardeig eren molt fortes.
- Que posseïx molts recursos o mijos.
- adv. En força, en fermea.
- La part dura o forta d’una cosa.
- Espai o edifici preparat per a protegir-se dels atacs bèlics.
- fig. L’especialitat d’algú, que el motiva més o que fa en freqüència: El periodisme és el meu fort.
- Fort com un bou, loc. Se diu d’una persona molt forta.
observacions/documentació: Antigament només en masculí.