Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Riure
riure, -es
  1. s. m. Acte de riure: Té un riure cridaner.
riure
Flexió verbal »
(Del llatí rīdere, mat. sign.)
  1. v. intr. Mostrar alegria les persones movent certs músculs de la cara pròxims a la boca, emetent sons inarticulats i sacsant el cos.
    1. Posar-se a riure, escomençar a riure.
    2. Esclafir o esclatar a riure, escomençar a riure molt fortament.
  3. refl. Riure’s d’algú o d’alguna cosa: Me ric de tu. No vos rigau dels demés.
  4. intr. No donar-li la serietat que li pertoca a una cosa: No et rigues del problema perque pot afectar-te.
  5. Per a riure, de burla, sense serietat.
  6. refl. Fer chança o burla sobre algú o alguna cosa: Se ria d’ell imitant-lo.
  7. tr. Acceptar en somriures una cosa que algú fa o diu: Li riuen totes les ocurrències que té.
  8. Partir-se, rebentar-se, cloixir-se, pixar-se o morir-se de riure, loc. Riure’s en excés.
  9. Fer riure, causar rialles algú o alguna cosa per ser ridícula, estar fòra de lloc, ser còmica...: En eixa roba vas a anar fent riure. Me fa riure eixa película de Charlot. Eixos arguments seus fan riure.
  10. Riure-li les gràcies ad algú, loc. Fer-li cas i manifestar acort en tot lo que fa encara que no siga correcte.
  11. Riure’s del sol de migdia, loc. No importar-li a u res o no preocupar-se per res, no tindre preocupacions ni problemes: Li ha tocat la loteria i ara es riu del sol de migdia.
    1. No obedir ni fer cas: Ell se riu de lo que li han ordenat.
    2. Riure’s del mort i de qui el vela, loc. Riure’s de tot i de tots, no fer cas a ningú.
ref. No et rigues de mon dol, que quan el meu siga vell, el teu serà nou. No et rigues, si encara no has cobrat.
Buscar Riure en: