bragueta, -tes
(dim. de braga.)
- s. f. Peça de l’armadura que reforçava l’entrecuix del guerrer, concretament els genitals.
- Drap que es posa com a protecció per a que no es taquen la roba als chiquets de bolquers.
- Obertura en els pantalons o roba interior per la part de davant coincidint en els genitals i que s’obri per a orinar dret.
- plr. Se diu del chiquet que escomença a portar calçotets o que està mal vestit.
- Anar en la bragueta oberta o en la bragueta fumant, loc. Se diu quan algú du oberta la bragueta dels pantalons.
- Parlar o riure a bragueta solta, loc. Parlar o riure lliurement.
- De bragueta (o bojaca), loc. Manera de pegar-li a la pilota per davant en el joc de pilota valenciana.
- Vore o entendre les coses com els jagants, per la bragueta, loc. Se diu quan se fa una mala interpretació de les coses generalment en un sentit indecent.