Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: cagar
cagar
Flexió verbal »
(Del llatí cacare, mat. sign.)
  1. v. intr. coloq. Evacuar el ventre, defecar.
  2. tr. Transmetre la sífilis per mig de l’acte sexual: Les putes el cagaren i morí de sífilis.
  3. tr. Cagar-la, equivocar-se en alguna empresa de forma involuntària generalment per falta de coneiximents o habilitats.
  4. refl. Cagar-se o cagar-se damunt, loc. Fer-se de ventre. Figuradament, impressionar-se molt, generalment sentint por.
    1. refl. Cagar-se en algú o en alguna cosa, mostra de despreci cap ad algú o alguna cosa: Me cague en ell i em sobra merda.
    2. Me cague en dena o en Dénia, loc. Eufemisme, a on se diu dena o Dénia per a no dir Deu.
    3. Me cague en l’ombra del dimoni, en la mar salada o serena. loc. Expressió que indica despreci, rebuig, indignació...
  6. Cagar un aliment la moscarda, depositar la moscarda larves en un aliment.
  7. Cagar-li a u el gust, loc. Llevar-li a u l’ilusió d’una cosa.
  8. Fer-li cagar a u una cosa, loc. Fer-li pagar o que li pese a u una cosa.
  9. Cagar alt, loc. Ser ufaner o vanitós.
  10. No cagues tan alt, loc. Se diu al que utilisa la blasfèmia me cague en Deu.
  11. Per a cagar-se i no torcar-se, loc. Se diu davant d’una cosa o fet advers o extraordinari.
  12. Cagar lo bastó, loc. Se diu d’una empresa que acaba mal.
  13. Cagar encara vert, loc. Ser massa jove encara.
  14. Cagar-se de por, loc. Tindre molta por davant d’una situació adversa.
  15. Estar cagant, loc. Se diu quan se llança una moneda o dau a l’aire i cau de manera que no es pot vore en certea el resultat: Eixa tirada no val perque el dau s’ha quedat cagant.
  16. Anar o vindre cagant tomates, loc. Anar o vindre molt a pressa.
  17. Mare em cague, loc. Se diu de coses que s’han de fer sense dilació i que no poden esperar: Açò no és mare em cague, és un treball que s’ha de meditar i fer espai.
  18. Cagar al vol, loc. Se diu quan algú improvisa sense massa trellat.
  19. Cagar molt prim, loc. V. filar (filar prim).
  20. Ser cagat a una atra persona, loc. Semblar-li molt a una atra persona: El fill li ha eixit cagat a son pare.
  21. Com si cagares, pero cap a dins, loc. Indica que una cosa és completament inútil, que no val per a res i que no es pot traure profit d’ella.
  22. Cagar a mija canya, loc. Fer les coses a miges.
ref. ¿A ón cagarem que no faça (o fem) pudor?. Menja be i caga fort, i no tingues por a la mort. La gallina de dalt sempre caga a la de baix. Caga l’espina, qui es menja la sardina. Val més un bon cagar que un bon dinar.
Buscar cagar en: