tomata, -tes
(Del nahua tomatl, mat. sign.)
- s. f. Fruit de la tomatera.
- Tomata dolceta o de poma, tomata valenciana llargueruda i roja, molt bona.
- Tomata cagona, tomata valenciana mijana en bonys.
- Tomata de la pereta, tomata valenciana menuda en forma de pera i molt bona.
- Tomata d’El Perellonet, tomata valenciana chicoteta que madura a partir del més de juliol i és molt bona.
- Tomata quarantena, la tomata primerenca.
- Tomata valenciana, la tomata produïda en l’horta valenciana, que no és d’hivernàcul, és grossa, entreverada i de molt bon sabor; sol menjar-se crua en ensalada.
- Tomata canària, la que es produïx en Canàries en el camp o en hivernàcul, sol ser menuda, redonenca i roja, s’utilisa generalment per a fregir i no té molt de sabor.
- coloq. Figa, vulva.
- Tomata i ou, se diu del teixit de mants o mocadors del vestit tradicional de la dòna valenciana, que són de llana en les típiques formes de cachemir.
- Roig com una tomata o més roig que una tomata, loc. Se diu d’algú o alguna cosa que està molt roig.
- La tomata, dialect. i coloq. El número cinquantadós (52) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres llocs se li dona el nom ad este número de el conill.
observacions/documentació: "á Deu, rosa de á cent fulles, / francesilla, flor de azár, / lliri, flor de caragol, / pimentó, tomata, cart.”. Carles Ros. Coloqui nou. 1746. “Portaba, en primer lloch, un barret de color de tomata...”. J. Bernat i Baldovi, J. Maria Bonilla i P. Pérez. La Donsayna. 1845. “...si anaba á dir·los que una coca en tomateta y pimentó mos faltaba, y se’n van d’eixa manera”. Eduart Escalante. Tres forasters de Madrid. 1876. “...menchem y begam. / ¡Pimentó y tomata! / ¡Suquet d’empanà! / ¡Quin apetit obri / l’aigua de la mar!...”. Constantí Llombart. Poesies valencianes. 1872. “Xica, no faces ja més pollastre en tomata per a sopar”. Joan Batiste Valls. Costums de Castelló. 1911. “...per si Quiquet no tape bé el portell, per si les tomates s’enrogen, per si collim les carabaces massa tendres... per tot, filla meua”. Salvador Guinot. De romeria. 1930. “Posa’m un tros de cansalà i quatre alls, que pa i tomates encara en tinc en la barraca...”. J. Pascual Tirado. Coses de la regà.1935. “Sabia que no tornaria a regar més els tarongers, ni a cavar, ni a plantar tomates ni pebreres”. Joan F. Mira. Tristeses. 1999. “...entre l’olor sensual de les cebes tendres i les seques, les tomates i desenes de fruites exòtiques i abellidores”. Toni Mollà. Al pas dels dies. 2007. “La tendència a usar en plural este producte (mengen tomates, cullen tomates, venen tomates…) féu que la terminació es, per analogia amb moltes altres paraules de característiques semblants...”. Josep Lacreu. ¡Ací hi ha tomata!. 2017.