conill, -lla, -lls, -lles
(Del llatí cunīcŭlu, mat. sign.)
- s. m. Mamífer rosegador de l’orde dels lagomorfs, paregut a la llebre. Té les orelles llargues en el pèl de color gris generalment, pero també pot ser negre o blanc, en les cames posteriors, de quatre dits, més llargues que les anteriors, en cinc dits; viu salvage o domesticat i és comestible.
- Conill de camp, el que viu lliure.
- Conill de corral, el que viu domesticat.
- Mijos conills, els que són encara tendres.
- Conill cachap o d’Índies, el que és més chicotet que el conill comú, té les orelles curtes i sol ser blanc i negre.
- En conill, loc. Totalment nuet, despullat de tota la roba.
- Deixar en conill, loc. Guanyar-li a u tot en el joc.
- fig. f. Dòna que té molts fills.
- Conill de porche, malnom dedicat als teixidors de seda, per tindre l’obrador en el porche.
- També es dona el mateix malnom als alcoyans per viure en pissos i no en cases com els pobles veïns.
- Jugar a conill, V. conillets a amagar.
- El conill, dialect. i coloq. El número cinquantadós (52) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres lloc se li dona el nom ad este número de la tomata.
- El conill, dialect. i coloq. El número setantatrés (73) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres lloc se li dona el nom ad este número de el figot.
Imàgens
