Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: cuc
cuc, -cs
(Del llatí coccum, pinyol de fruita.)
  1. s. m. Animal invertebrat que es caracterisa per presentar el cos blanet, llarc, prim i cilíndric o aplanat. Generalment té el cos contràctil i dividit en segments a modo d’anells. Existix una gran varietat d’espècies i famílies.
    1. Cuc de terra, llombrígol del gènero Lumbricus. És un cuc cilíndric en molts anells i de color groguenc fosc o negrenc.
    2. Cuc plovedor, local. Cuc de terra.
    1. Cuc de la classe dels helmints que viu paràsit en l’intestí de l’home i d’alguns animals.
    2. Tindre cucs, patir molèsties patològiques originades pels cucs intestinals.
    3. Fer cucs, expulsar cucs intestinals en l’excrement.
  4. Per extensió, larva de qualsevol insecte en general.
  5. Larva d’insecte dípter que es crea en la carn morta.
  6. Cuc pelut, cuc que té un gran número de cametes molt fines i molt pròximes unes d’atres que pareixen pèls.
    1. Cuc de seda o de filar, larva de l’insecte Bombyx mori que segrega la seda mentres construïx el capell a on se tancarà per a convertir-se en crisàlida i eixir convertit en palometa.
    2. Cuc de seda bufalaga, cuc de seda que deixa el capell mig fet per una malaltia.
    3. Cuc de perola, cuc de seda ofegat en el procés de traure el fil de seda.
    4. Cuc chinenc, varietat de cuc de seda de color fosc.
    5. Tornar-se rabosa, rabosa blanca o alfanic el cuc de seda, loc. Posar-se malalt el cuc i no aplegar a filar.
  8. Cuc hortolà foradamàrgens, insecte que construïx galeries subterrànees i trenca les raïls de les hortalices.
  9. Cuc o cuquet de llum, lluerna.
  10. Cuc del formage, larva que apareix en el formage.
  11. Cuc revoltó, insecte de l’espècie Tortrix viridana que rosega les fulles dels ceps.
  12. Cuc de la llengua o del nas, larva que apareix baix la llengua dels gossos o dins del nas dels gossos o les ovelles.
  13. Cuc filaner, cuc que fa capell.
    1. Cuc de l’orella, cavitat interna de l’oït que té forma d’espiral.
    2. Secar-li a u el cuc de l’orella, loc. Se diu quan algú crida fort a un atre.
  15. Fil metàlic i extensible per a penjar cortines.
  16. Cucs del nas, mocs mig secs que es trauen del nas.
  17. fig. Persona astuta i discreta que busca el propi benefici sense fer-ho mai evident.
  18. El cuc de la consciència, el remordiment.
  19. Matar el cuc, loc. Menjar o beure un poc fòra d’hora per a llevar-se la fam o la set.
  20. Clarejar com un cuc de filar, loc. Estar molt prim.
  21. ¡Cuc, cuc, que no em trobes!, loc. inus. Expressió que s’utilisa per a fer vore que la realitat és diferent a la que u es pensa.
  22. Tindre més fret que un cuc o estar més gelat que un cuc, loc. Tindre molt de fret una persona.
ref. Cuc clar, l’amo fa cantar. Qui té (tinga) cucs, que pele fulla. Qui fa cucs sense fulla, no li falta bulla. En el cuc se peixca l’anguila.
Buscar cuc en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.