Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Cuc
cuc, -cs
(Del llatí coccum, pinyol de fruita.)
  1. s. m. Animal invertebrat que es caracterisa per presentar el cos blanet, llarc, prim i cilíndric o aplanat. Generalment el cos contràctil i dividit en segments a modo danells. Existix una gran varietat despècies i famílies.
    1. Cuc de terra, llombrígol del gènero Lumbricus. És un cuc cilíndric en molts anells i de color groguenc fosc o negrenc.
    2. Cuc plovedor, local. Cuc de terra.
    1. Cuc de la classe dels helmints que viu paràsit en lintestí de lhome i dalguns animals.
    2. Tindre cucs, patir molèsties patològiques originades pels cucs intestinals.
    3. Fer cucs, expulsar cucs intestinals en lexcrement.
  2. Per extensió, larva de qualsevol insecte en general.
  3. Larva dinsecte dípter que es crea en la carn morta.
  4. Fil metàlic i extensible per a penjar cortines.
  5. fig. Persona astuta i discreta que busca el propi benefici sense fer-ho mai evident.
  6. Cuc pelut, cuc que un gran número de cametes molt fines i molt pròximes unes datres que pareixen pèls.
    1. Cuc de seda o de filar, larva de linsecte Bombyx mori que segrega la seda mentres construïx el capell a on se tancarà per a convertir-se en crisàlida i eixir convertit en palometa.
    2. Cuc de seda bufalaga, cuc de seda que deixa el capell mig fet per una malaltia.
    3. Cuc de perola, cuc de seda ofegat en el procés de traure el fil de seda.
    4. Cuc chinenc, varietat de cuc de seda de color fosc.
    5. Tornar-se rabosa, rabosa blanca o alfanic el cuc de seda, loc. Posar-se malalt el cuc i no aplegar a filar.
  7. Cuc hortolà foradamàrgens, insecte que construïx galeries subterrànees i trenca les raïls de les hortalices.
  8. Cuc o cuquet de llum, lluerna.
  9. Cuc del formage, larva que apareix en el formage.
  10. Cuc revoltó, insecte de lespècie Tortrix viridana que rosega les fulles dels ceps.
  11. Cuc de la llengua o del nas, larva que apareix baix la llengua dels gossos o dins del nas dels gossos o les ovelles.
  12. Cuc filaner, cuc que fa capell.
    1. Cuc de lorella, cavitat interna de loït que forma despiral.
    2. Secar-li a u el cuc de lorella, loc. Se diu quan algú crida fort a un atre.
  13. Cucs del nas, mocs mig secs que es trauen del nas.
  14. Cuc solitari, ténia.
  15. El cuc de la consciència, el remordiment.
  16. Matar el cuc, loc. Menjar o beure un poc fòra dhora per a llevar-se la fam o la set.
  17. Com un cuc, expressió comparativa per a indicar que algú està molt prim.
  18. Clarejar com un cuc de filar o (estar) més clar que un cuc de filar, loc. Estar molt prim.
  19. Fer el cuc, loc. Fer lesqueta, destorbar, molestar: Hui mhe alçat de mal tec, aixina que no em faces el cuc, perque no estic dhumor per a aguantar bovades.
  20. No parar el cuc, Insistir molt algú en un assunt: De primeres no vullguí comprar-li la nina, pero com no parava el cuc, a lo últim vaig haver de cedir.
  21. Quedar-se com un cuc o com un cuc de flac, quedar-se molt prim.
  22. ¡Cuc, cuc, que no em trobes!, loc. inus. Expressió que sutilisa per a fer vore que la realitat és diferent a la que u es pensa.
  23. Qui tinga cucs que pele fulla, locució que es gasta per a desentendres dun problema, indicant que no nos toca directament, que no és qüestió nostra: En la reunió demanaran que la veïna lleve la piscina unflable del terrat, pero, yo no aniré perque vixc en el primer i qui tinga cucs que pele fulla.
  24. Traure-li fins el cuc de lorella ad algú, loc. Apropiar-se de tots els bens o diners dalgú, deixar-lo sense res, escapolir-lo: Va invertir en aquell negoci piramidal i li tragueren fins el cuc de lorella.
  25. Tindre més fret que un cuc o estar més gelat que un cuc, loc. Tindre molt de fret una persona.
ref. Cuc clar, l’amo fa cantar. Qui fa cucs sense fulla, no li falta bulla. En el cuc se peixca l’anguila.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.