flauta, -tes
(De l’oc. flauta.)
- s. f. Instrument musical de vent cilíndric, fi i allargat com una canya, de fusta o metàlic, en una part que servix per a bufar i una obertura al final per a on ix l’aire, els sons són produïts en tapar diversos forats que hi han a lo llarc de l’instrument.
- Flauta dolça, la que té l’embocadura en l’extrem.
- Flauta travessera, la que es coloca al través i té l’embocadura a la mitat del primer tram i no en l’extrem.
- Flauta de Pan, flauta de sèt canons units en els quals se bufa pels extrems.
- Flautiste.