pet, -ts
(Del llatí pedĭtu, mat. sign.)
- s. m. Ventositat expelida pel sés.
- Sò que es fa en la boca i que imita el d’una ventositat.
- Sò sec que fa una cosa al trencar-se, clavillar-se, badar-se, topetar violentament, etc.
- fig. coloq. Borrachera, bufa.
- adj. coloq. Embriagat.
- Pet de flare, planta composta de l’espècie Calendula officinalis, fa unes margarites de color groc o taronja.
- Pet mascle de llop o pet de llop, el fonc Lycoperdon bovista o Bovista gigantea.
- Anar com el pet del dimoni, loc. Anar corrent.
- Ser l’últim pet de l’orgue, loc. Ser l’últim en importància.
observacions/documentació: Existixen moltes formes sinònimes i coloquials de pet com a efecte d’embriagar-se: bufa, borrachera, mona, gafarró, mamadura, borrasca, bufera, cràpula, fumaguera, tauló, turca, trompa, melopea, petorrera, petorro, peturra, pítima, tonyina...
Imàgens
