fum, -ms
(Del llatí fūmu, mat. sign.)
- s. m. Barreja de gasos produïda per la combustió de matèries orgàniques.
- Fer fum, loc. Llançar o produir fum.
- Fum de canyots (o de canyes), loc. Cosa sense importància ni consistència, sense contengut.
- fig. Cosa insubstancial i superficial.
- pl. Vanitat.
- Quedar tot en fum de boja o de boges, loc. Se diu quan esperem una cosa o volem fer-la i finalment no succeïx o no es fa.
- No haver eixit mai del fum de l’olla, loc. No haver eixit de sa casa o del seu poble, no haver viajat.
- Un fum, loc. En gran cantitat; una gran multitut: Un fum de raons, un fum de persones, etc.
- Donar fum en lloc de donar llum, loc. Donar un mal eixemple, no aportar res positiu.