Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: diner
diner, -rs
(Del llatí denarĭus.)
    1. s. m. ant. Moneda romana d’argent que valia lo mateix que dèu asos o que quatre sestercis.
    2. ant. Moneda romana d’or que tenia un valor de cent sestercis.
    1. Moneda valenciana de diferents valors segons l’época.
    2. Diner de billó, antiga moneda valenciana de Felip II, III i IV.
    3. Diner menut, moneda valenciana antiga de Carles II (1683).
    4. Diner del ramet, antiga moneda valenciana que duya gravada en una cara l’efígie del rei, i en l’atra un arbre que el poble confonia en un ram; real de Valéncia.
    1. Nom de diferents monedes antigues de diversos territoris.
    2. Diners barcelonesos, diners jaquesos, diferents noms que prenien els diners segons el lloc de la seua acunyació.
  4. fig. Diners o dinerets de bruixa, coloq. Fòssil foraminífer (numulites) en forma de moneda que es troba de manera abundant en els térmens d’Ibi, Agost i Xixona.
  5. plr. Moneda en general, conjunt de monedes de totes les classes, riquea en moneda: Té una fotracada de diners. Té molts diners en accions.
  6. Diners contants, moneda en efectiu.
  7. Home de diners, home que és ric.
  8. Tindre diners, posseir bens en moneda, adinerat.
  9. Tindre bon diner, loc. Ser un bon pagador, que paga quan toca pagar.
  10. Tindre mal diner, loc. Que no paga o que paga en retart.
  11. Diners i paraules, loc. És lo que es respon quan a u li pregunten qué li ha costat una cosa, i no vol que es sàpia.
  12. Diners menuts, loc. Solt, monedes, menuts.
  13. Donar una cosa per un diner, loc. No donar-li ninguna d’importància, considerar-la insignificant.
  14. Fer un diner en sèt nucs o Partir un diner per quatre parts, loc. Ser molt agarrat o tacany.
  15. No deure un diner a ningú, loc. Tindre pagats tots els deutes, viure dels bens propis sense necessitar amprar diners a ningú.
  16. No fer una cosa per ningun diner del món, loc. Estar decidit a no fer-la, inclús per molt bones que siguen les condicions.
  17. No fer-se algun diner de be, loc. Llastimar-se.
  18. No ser pagat en diners o No poder-se comprar en diners, loc. Se diu quan una cosa és molt bona i escassa, no es troba per ningun lloc o és impagable.
  19. Tindre diners de llarc, loc. Tindre molts diners.
  20. Valdre més diners que pesa, loc. Ser de molta vàlua, molt bo.
  21. Anar-se’n els diners com l’aigua, loc. Se diu quan els diners duren poc i es gasten ràpidament sense poder-ho evitar.
  22. Diners avançats, loc. ant. Diners prestats.
observacions/documentació: La forma plural diners se pronuncia dinés. Este cas i el de socors, són els dos únics a on la -r- del grup -rs final no es pronuncia.
ref. Qui té diners, té tot adreç, i si vol, a la filla del rei. En diners, carchofes; si en vols més, para el cabaç. En diners, torrons. En diners chiulets. En dinerets, torronets, i en pessetes, caixetes. Qui té diners, ho té tot. Tinga el meu amo diners, que no li faltaran criats ni res. En diners, carchofes; i en paper, miloches. Qui diners té que cobrar, moltes voltes ha de pagar. No tot se paga en diners. Lo que no es paga en diners, se paga en dinades. Els diners del jornal, entren per la porta i se’n van pel fumeral. Qui té diners, fa diners. Els diners van a on n’hi han. Els diners van i venen. Per lo diner, balla el gosset. Els diners no són parents de ningú. Els enemics de l’ànima són tres: diners, diners i diners. Els diners i la muller, a la vellea són menester. Els diners van i venen, i no es detenen. Diner que es guanya pel cul, se’n va com el fum. Ni t’entenc ni t’entendré; si vols vi, porta diners. Els diners no porten calceta, com els polls. De diners i santitat (o bondat), la mitat de la mitat. Diners i bens tu saps els que tens. Diners i pecats, cada u els que té sap. Els diners i els collons són per a les ocasions. Diner deixat, diner perdut o enemic guanyat. Si vols saber qui és dona-li mando o diners. Qui no té diners, té cosquerelles en el sés.
Buscar diner en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.