solt, -ta, -ts, -tes
(Del part. pass. de soltar.)
- adj. m. Deslligat, lliure, sense estar subjecte o agarrat: El bou corre solt pels carrers en les festes del poble.
- Separat d’un conjunt.
- Diners solts, menuts, monedes, canvi.
- ant. No casat, fadrí, sense estar nugat al matrimoni.
- A missa solta, loc. ant. Quan la missa ha acabat.
- Terra solta, la que no està pressionada o no està compacta i per això no està dura i és fàcil de cavar.
- Expedit, llauger en actuar: Té la mà molt solta i li pega al germanet. Tenia la llengua solta i parlava de tot i de tots.