alabastre
(Del llatí alabastrum, i este del grec ἀλάβαστρος, mat. sign.)
- s. m. Varietat de pedra microcristalina, és blanca o groguenca i no massa dura, pot ser translúcida i s’utilisa en arquitectura per a tancar finestres, per a elements decoratius o en escultura.
- Alabastre oriental, és molt translúcit i de color groguenc en vetes blanques.
- Alabastre calcàreu, és una varietat d’algeps, és translúcit i de colors clars. Alabastrita.
- Got sense anses que antigament s’utilisava per a guardar perfums.
- fig. Blanc o clar, referint-se al cos humà: Tenia les mans d’alabastre.