adreçar
Flexió verbal »(Del llatí directiare, posar dret.)
- v. tr. Posar dret, recte, vertical o en llínea recta lo que està torçut, tòrt o corbat: Si no li adrecen l’esquena es quedarà geperut. Els arbres s’han d’adreçar quan encara són tendres. Adreçar una llanda. Convé eliminar revoltes per a adreçar la senda.
- ant. Arreglar, corregir.
- ant. Arquit. Cobrir una superfície en una capa d’algeps, lluir.