acompanyar
Flexió verbal »(Format sobre companya.)
- v. tr. Estar o anar en companyia d’algú a algun lloc: La mare acompanya al fill a l’escola. Nos acompanya hui un historiador que parlarà de la desfeta d’Almansa. Va acompanyat sempre per la guàrdia de seguritat.
- Fer companyia: Acompanyàrem al malalt mentres estigué en lo llit.
- fig. Participar dels sentiments d’un atre, compartir els sentiments: Realment l’acompanye en el sentiment per la mort de son pare.
- Ser inherent una cosa a l’atra: A la vida acompanya sempre la mort.
- Ajuntar, afegir una cosa a una atra: Acompanya el seu relat de plors i gemecs. Acompanya el peix en un vi blanc.
- Mús. Tocar un instrument o cantar junt a la música o cant principal com a acompanyament: El cantautor canta acompanyat de la guitarra. Canta acompanyat al piano pel mestre Baixauli.
- Adjuntar una cosa a una atra com a complement o explicació: Acompanye l’informe d’unes fotografies aclaridores.
- Adornar o complementar uns elements secundaris a una peça principal: Uns angelets acompanyen a l’image de la Mare de Deu. Uns personages secundaris acompanyen a la figura principal del llenç.