porta-
porta, -tes
(Del llatí pŏrta, mat. sign.)
- s. f. Obertura feta expressament en un mur o en la paret d’un edifici per a permetre l’entrada i l’eixida.
- Porta de carrer, la que servix per a entrar a una casa des del carrer o per a eixir ad este des d’aquella.
- Porta del pati, la que servix per a entrar a una casa des del pati d’esta o per a eixir ad este des d’aquella.
- Porta falsa, la que està situada en una frontera lateral o posterior d’una casa en lloc d’en la principal.
- Porta de servici, la que en una casa utilisen els criats i proveïdors.
- Porta reglar, aquella per la que s’accedix a la zona de clausura d’un convent de religioses.
- Porta de carro o porta cochera, la que té un tamany suficient per a permetre l’entrada o eixida de carros o coches.
- Porta franca, entrada i eixida lliure per a tots.
- A porta tancada, loc. En secret i si es tracta d’un juí en presència de les parts, els seus representats i defensa únicament.
- Dret de portes o, simplement, porta, tribut que es pagava pel dret d’accedir a una població o de pas per una porta pública, especialment, per a passar mercaderies.
- La Sublim Porta, nom que rebia l’entrada de la Cort turca i, per extensió, la mateixa Cort.
- Per analogia, obertura que servix d’accés a una cosa.
- fig. Entrada o principi d’una cosa, situació, estat…
- A les portes de la mort, loc. En perill greu o imminent de morir.
- Peça de fusta o una atra matèria dura, plana, que s’adapta a l’obertura d’un mur o paret i gira sobre una frontiça o un golfo per a obrir-la o tancar-la, permetent entrar o eixir per ella.
- Obrir la porta, deixar-la de manera que permeta l’accés per l’obertura a la qual està adaptada.
- Tancar la porta, deixar-la de manera que no permeta l’accés per l’obertura a la qual està adaptada.
- Ajuntar la porta, tancar-la pero no del tot, deixant un badall.
- Porta vidriera, la que té vidres per a permetre el pas de la llum.
- Porta corrediça, la que no gira sobre una frontiça o un golfo i s’obri i tanca corrent sobre una guia.
- Porta blindada, la que està reforçada en sistemes de seguritat.
- Porta giratòria, la que té dos o quatre fulles montades sobre un eix comú i gira sobre dos costats cilíndrics.
- Tocar a la porta, pegar colps en una porta, en la mà, en una anella o en un atre instrument paregut, per a cridar l’atenció dels que estan dins la casa.
- Per analogia, peça de fusta o una atra matèria dura, plana, que s’adapta a l’obertura d’un armari o un atre moble i gira sobre una frontiça o un golfo per a obrir-la o tancar-la, i deixar lliure o impedir l’accés a l’interior.
- A bona porta t’agarra la fam, loc. Indica que se li va a negar lo que demana.
- A la porta, loc. A punt d’ocórrer, molt pròxim.
- Agarrar la porta, loc. Eixir o anar-se’n d’un lloc aïradament, encolerisat, enfurit… Anar-se’n ràpidament.
- De porta en porta, loc. Anar de casa en casa, especialment captant, mendicant, demanant…
- De portes a fòra, loc. Per l’aspecte exterior, sense profundisar en l’interior, sense conéixer tots els detalls…
- Entrar per la porta gran, loc. Entrar o accedir a un lloc triumfalment, en tots els honors.
- Estar a la porta, loc. Estar molt prop.
- Mostrar la porta ad algú, loc. Tirar o dir-li ad algú que se’n vaja.
- Tancar les portes ad algú, loc. Impedir o negar ad algú l’entrada a un lloc o poder accedir a alguna cosa.
- Tancar-se-li a u totes les portes, loc. Negar-li-ho tot.
- Tirar les portes a terra, loc. Colpejar la porta violentament, en molta força i insistència.
- Tirar-li a u la porta en la cara o en els nassos, loc. Tancar-li la porta davant d’ell.
- Tocar a totes les portes, loc. Demanar ajuda a tot lo món.
- Tocar-li a u a la porta, loc. Solicitar-li ajuda o favor.
Imàgens
