allà
(Del llatí ĭllāc, mat. sign.)
- adv. Per aquell o en aquell lloc. Indica un lloc no massa determinat: Allà per la montanya s’ha perdut un chiquet.
- Allà dalt, en un lloc més alt.
- Allà baix, en un lloc més baix.
- Allà fòra, en l’exterior del lloc des d’a on se parla.
- Allà dins, ben a l’interior.
- Ací i allà o per ací i per allà, per totes bandes: Ací i allà trobàvem esclatasancs.
- Allà dellà, a l’atra banda, més allà.
- També s’aplica per extensió al temps i indica un temps pròxim a una hora o data: Allà per Nadal allarga el dia. Allà a les dos dinarem.
- Allà quan Deu vol o quan Deu te mana, loc. coloq. En un moment indeterminat, quan manco te gires o t’ho esperes, molt de tart en tart.
- Allà a on brama la tonyina o allà a on Nostre Senyor o Crist pergué el barret o les espardenyes, loc. coloq. Molt llunt.
- Allà va, Interjecció que s’exclama quan se llança o s’enrefila alguna cosa.
- Allà vaig que m’endoblegue o allà vaig, si no caic, loc. coloq. Indica que u acodix rapidíssimament a un lloc quan és cridat o quan té molt d’interés en anar.
- Parlar allà va, loc. coloq. Parlar sense solta ni volta, a la babalà, irreflexivament.
- Fer les coses allà va, loc. coloq. Fer les coses arreu, a la babalà, sense mirament.
- Allà vas cabaç, loc. coloq. Dir o fer les coses sense reflexió o mirament.