hèliç, -ices
(Del llatí helice, i este del grec ἕλιξ, espiral.)
- s. f. Corba traçada sobre la superfície d’un cilindre quan s’enrolla el pla sobre sí mateix.
- Corba en forma d’espiral.
- Part externa que presenta el final del pavelló auditiu.
- Voluta del capitell corinti o jònic.
- Utensili format per un eix en diverses pales doblades que s’usa per a impulsar en el seu ràpit moviment rotatiu embarcacions, aeroplans, etc.