capitell, -lls
(Del llatí capitĕllum, cap menut.)
- s. m. Part superior d’una columna que generalment du ornamentació segons l’estil arquitectònic.
- Capitell Corinti, el que du fulles d’acant superpostes, caulículs i volutes d’àngul.
- Capitell dòric, en Grècia duya àbac llis, equí i ànuls. En Roma duya àbac molurat bocell en lloc d’equí, collarí en florons i astràgal, i tambor adornat en volutes i astràgal.
- Capitell jònic, el que du voluta doble ampla, de manera que la seua circumferència sobrepassa l’àbac.
- Capitell compost, el que du l’àbac chafat, volutes com el jònic i fulles d’acant com el corinti.
- Capitell toscà, el que du àbac llis, bocell, collarí llis i astràgal.