astràgal, -ls
(Del llatí astrăgălus i este del grec ἀστράγαλος, mat. sign.)
- s. m. Anat. Os del peu, situat en el tars articulat en la tíbia i el peroné.
- Arquit. Cordó en forma d’anell entre el fust i el capitell d’una columna.
- En artilleria, cordó o anell ornamental que circumda el canó prop de la boca.
- Bot. Arbust de la família de les papilonàcees del gènero Astragalus. Té vora dos metros d‘altària i moltes rames, fulles compostes de fulletes elíptiques, flors blanques en espigues axilars i fruit en baina. Del seu tronc ix una goma blanquinosa que s’utilisa en farmàcia.