cordó, -ons
(Del fr. cordon.)
- s. m. Conjunt de fils retorçuts formant una espècie de corda prima, d’estructura cilíndrica, que té diferents usos, com ara cordar peces de vestir o el caler...
- Nàut. Cada u dels cordells que retorçuts componen un cap o corda.
- Espècie de cinturó que duen alguns religiosos i religioses en l’hàbit // Orla en relleu de les monedes.
- ¡Cordons!, inus. Eufemisme per collons.
- Cordó umbilical, conducte tunular que unix la placenta en el feto, pel qual s’alimenta este.
- Tanca o bardiça feta en canyes, abruixells o arbres que servix per a tancar un camp o com a protecció contra el vent.