àbac, -cs
(Del llatí abăcus, i este del grec ἄβαξ, mat. sign.)
- s. m. Marc quadrangular de fusta o un atre material en dèu fils d’aram o cordes que, paralelament, el travessen de costat a costat i en cada u d’ells hi han enfilades dèu boles mòvils, usat per a ensenyar o fer operacions aritmètiques bàsiques.
- Per extensió, qualsevol instrument que servixca per a fer manualment càlculs aritmètics.
- Arquit. La part superior que corona el capitell d’una columna a on descansen els elements arquitectònics que soporta la columna.
- Post, llosa o tauler de diversos materials que recobrix les parets o els trespols de les habitacions i que també s’usa per a decorar els mobles.