àguila, -les
(Del llatí aquĭla, mat. sign.)
- s. f. Nom donat a diverses espècies d’aus diürnes, rapaces, de bec corp, de vista aguda, vol ràpit i gran musculatura, del gènero Aquila i a unes atres famílies d’aucells que se li pareixen i que per extensió se’ls dona este nom.
- Àguila de mar, Haliaetus albicilla, medix vora un metro, de plomage fosc, bec groc i coa blanca, fa el niu a vora mar i menja peixos i aus marines principalment.
- Àguila capdal, ant. àguila real.
- Àguila calçada, Falcó pennatus, àguila de vora 50 centímetros de llargària, pot tindre el cap rogenc, el cos fosc i en les parts inferiors blanquinoses, la coa quadrada i els tarsos coberts de plomes. Sol vore’s en la Serra d’Espadà.
- Àguila coronada o imperial, Aquila heliaca, pot aplegar a medir un metro de llargària, de plomage fosc en el cap més clar i dos taques blanques a l’esquena.
- Àguila de cap blanc, Haliaetus leucocephalus, au d’Amèrica de vora 90 centímetros de llargària, de cap i coa blanques, en les ales negres.
- Àguila peixcadora, Pandion haliaetus, de 50 a 60 centímetros de cap blanc groguenc, el cos fosc i ventre blanc, la coa a vetes negres i pardes, les ales molt llargues que tancades tapen la coa, bec curt; el plomage és oliós com el de les aus aquàtiques, viu a vora mar o prop dels rius i zones pantanoses, s’alimenta de peixos.
- Àguila real, Aquila chrysaetos, d’un metro o més, és la més gran de les àguiles, de coa quadrada i plomage fosc, el tòs groguenc i la coa en vetes negres i pardes; s’alimenta d’uns atres pardals i de mamífers.
- Àguila gallinera, falco palumbarius i també Accipiter gentilis, se tracta d’una classe de falcó que s’usa en cetreria, de cos robust, ales negres curtes i arredonides, bec negre, cames grogues, vola veloçment i prop de terra; el plomage és fosc per dalt, el ventre és blanc en taques negres i la coa cendrosa tacada de blanc.
- Ictiol. Peix espècie de rajada en una coa més llarga que el cos en una espina allargada que acaba en punta.
- Àguila bova, persona en poc de trellat, panoli, fava, pardal, mec.
- Ser una àguila, ser molt perspicaç.
- Antigament, moneda de coure de dèu cèntims.
- Nom que reben algunes monedes d’alguns països per aparéixer en una de les seues cares la figura d’est animal.
- Fer l’àguila o l’aguileta, loc. Fer bovades, fer el mec.
- Tindre vista d’àguila, vore molt be. Ser perspicaç.
- Les àguiles, tres àguiles de cartó, escatades d’oripell en corona de flors, formen part de la processó del Corpus de la ciutat de Valéncia, desfilen entre les parròquies i alguns gremis i van escoltades per soldats de Roma i Hispània; cada una du un lema evangèlic. Les dos més chicotetes les duen un home cada una i signifiquen l’unió de l’Iglésia de Roma i Espanya, per açò duen les inicials R i E en l’esquena. L’àguila gran, que desfila sobre un mecanisme, fa referència a Sant Joan Evangeliste, com indica l’inscripció Joanes que du al tòs, porta un colom en el bec que representa a l’Esperit Sant indicant que lo que escrigueren els evangelistes fon inspirat per Ell, per lo que és coneguda popularment com àguila del colomet, i d’una ala a l’atra, i sostenguda també pel bec, una veta en l’inscripció llatina: “in principio erat Verbum, et Verbum erat apud Deum“. Esta àguila és coneguda com “Àguila de Patmos”, puix en l’illa de Patmos escrigué Sant Joan l’Apocalipsis.
- Ves a portar les àguiles, loc. Se diu quan u vist o més concretament calça de manera cridanera, puix els portadors de les àguiles en la processó del Corpus visten de colors.
Imàgens
