espina, -nes
(Del llatí spīna, mat. sign.)
- s. f. Pua que ix del brot de certes plantes i del cos d’alguns animals que l’utilisen com a defensa.
- Rel. La santa espina, cada una de les espines que formaven part de la corona d’espines de Jesucrist.
- fig. Pesar íntim, frustració, inquietut: S’ha tret l’espina demanant perdó a sos pares.
- Donar mala espina, loc. Provocar recel, desconfiança o sensació de que alguna cosa roïna pot passar.
- Tindre una espina clavada, loc. Tindre un patiment, un problema no resolt.